Un sacerdot per a les famílies

Josep Manyanet cursa els estudis secundaris al col·legi dels escolapis de Barbastre i els eclesiàstics als seminaris diocesans de Lleida i la Seu d’Urgell, pagats amb el seu treall personal i amb ajuda de la providència que li arriba a través del sacerdot Valentí Lledós. El 30 de maig de 1849 rep el sagrament de la confirmació a la catedral de Barbastre.

El 9 d’abril de 1859 el bisbe d’Urgell Josep Caixal, que l’ha acollit a casa coma familiar, l’ordena sacerdot de Crist. Sota la direcció d’aquest prelat, cultiva l’espiritualitat sacerdotal amb el nodriment de la Paraula i l’Eucaristia i l’exercici de totes les virtuts, especialment la humilitat, d’obediència i la pobresa voluntària.

Els sis primers anys de sacerdoci els viu al servei de l’Església d’Urgell, tant a la pròpia capital de la diòcesis en tasques de govern i de secretaria, d’administració i acompanyant el bisbe en les visites pastorals, com a la seva vila natal de Tremp, en qualitat de sacerdot beneficiat, ostentant els càrrecs de regent de la parròquia, director espiritual del convent de les religioses de Maria Immaculada i de l’Ensenyança i administrador del Sant Hospital.

Es por dir que les grans institucions religioses i àdhuc cíviques de Tremp, que encara avui sobreviuen, en un moment determinat, van trobar en Josep Manyanet l’home fort i de cor generós que va aguantar les batzegades d’aquelles circumstàncies difícils.