El segle XIX a Espanya

La vida i obra de Josep Manyanet i Vives es desenvolupen en una època particularment agitada i difícil de la nostra història contemporània. Les interminables guerres dinàstiques, els cops d’estat reiterats i les accions revolucionaries esdevenen mals endèmics que converteixen la inestabilitat política i l’anarquia en un fet gairebé quotidià.

D’una altra banda, les estructures econòmiques i socials bàsiques en la vida del país experimenten un canvi radical a resultes de la reforma agrària, de la industrialització, de l’expansió dels nuclis urbans i de l’aparició del proletariat. La crisi també s’estén al camp religiós: les societats secretes, el clima contrari a la religió i al clergat que predomina a les altes esferes de l’estat, la desamortització i la supressió dels ordres religiosos i la persecució oberta, es manifesta, de vegades, amb una violència extrema, fins i tot cruenta.

La crisi general repercuteix especialment en aquests dos camps: la família i l’escola, repercussió que els dos papes Pius IX i Lleó XII denuncien a un nivell més ampli. La devoció a la Sagrada Família de Natzaret, proposada com un remei pe a tots aquests mals, agafarà volada precisament en aquest context.

Sobre aquest teló de fons, apareix la figura de Josep Manyanet, dotada de gran sentit social i alhora de consciència cristiana i sensibilitat eclesial. La seva obra és una missió d’Església i una resposta a les necessitats del seu temps.