Com el gra de Blat…

Al llarg de la seva vida se sobreposa a contra temps diversos, a malalties físiques i a afliccions morals. El 1885 pateix tres intervencions quirúrgiques que li deixen obertes cinc nafres als costat dret durant la resta de la vida, que ell anomena “les misericòrdies del Senyor”.

El 17 de desembre del 1901, mor a Barcelona, curull de virtuts i bones obres, però, a mesura que van passant els anys, continua cada dia més viu i actual. És la paradoxa de la mort cristiana. I la del gra de blat, que, desprès de mort, dóna fruit amb abundància.

Va tenir una existència concreta, en un entorn determinat i en un període de temps precís i conegut. Va escriure moltes cartes, llibres i opuscles per a la formació dels religiosos, de les famílies i dels nens; obrí nombrosos centres d’apostolat; peregrina a Montserrat; Saragossa, Lourdes, Roma i Loreto...No ni ha cap gairebé res més en els seus 68 anys de vida.

I, amb tot, no és aixó el més important. Totes aquestes iniciatives, inquietuds, malalties i treballs, van néixer del desig pregon que portava al cor d’estimar Déu i els homes...I d’aquesta vida no es mor sinó que es continua vivint per sempre.

Fou beatificat el 25 de novembre del 1984.