La santedat de Josep Manyanet, acompliment d’un “sant desig”

Josep Manyanet troba també en la Sagrada Família, l’escola de santedat- Amb Jesús, se sent com un altre fill d’aquesta Família i aprèn a créixer dins la intimitat d’aquesta llar, amb Maria i Josep, fins assolir la vertadera santedat. Amb raó afirma el Papa que la santedat de Josep Manyanet té el seu orígen en la Sagrada Família.

Entra a la llar de Natzaret amb un intens i sant “desig” d’escoltar Jesús, seguir-lo i aprendre les lliçons evangèliques proposades per Ell al costat de Maria i de Josep.

És tan fort aquest desig que en l’autobiografia espiritual titulada La Escuela de Netzaret y Casa de la Sagrada Família (1895), arriba a personificar-lo en “Desidería”, un personatge literari i espiritual que li val per descriure les experiències i sentiments més pregons que van suscitant en ell la visita diària a Natzaret.

D’ençà d’aquesta experiència, ja no es detura i viu pendent de les trobades amb Jesús, Maria i Josep al llarg de tot el dia. Més encara, estableix la morada espiritual q Natzaret. Vol romandre-hi, viure, compartir i morir en aquesta llar, en aquesta escola i en aquest temple, a l’ombra de la Família de Natzaret.

Així doncs, Natzaret és per a ell, per als seus fills i filles espirituals i per a les famílies un camí senzill per acomplir la vocació i missió. A Natzaret no passen coses extraordinàries. Tot s’esdevé dins una vida normal, però generosa i fidel, presidida i guiada per la voluntat del Pare, que assenyala els ritmes de vida, de pregaria, de diàleg, de treball i descans, de comunicà... La santedat de Josep Manyanet consisteix, amb paraules de l’apòstol, en una vida amb Crist amagada en Déu, al costat de Maria i de Josep.

D’aquesta manera assoleix l’acompliment del seu “sant desig”.